login
Inicia sessió

register
Registra't

Florecillas de Alaska

Pràctica: Estudiant la pressió arterial

Durant diversos dies vàrem estar estudiant la pressió arterial; realitzarem experiments i observarem els resultats. A continuació deixo l'enllaç:

http://ttps://prezi.com/bst637fiq1wl/practica-sobre-la-pressio-arterial/

Comentaris (0)14-04-2016 17:47:27

Pràctica: Observació de bacteris de iogurt

A continuació deixo l'enllaç a al pràctica;

https://prezi.com/hkmtlgrvixv3/observacio-de-bacteris-de-iogurt/

Comentaris (0)14-04-2016 17:44:04

Pràctica: Determinació dels grups sanguinis

A continuació trobareu l'enllaça a prezi sobre aquesta pràctica:

https://prezi.com/cx09ygulyqar/determinacio-dels-grups-sanguinis/

Comentaris (0)14-04-2016 17:38:03

Pràctica: Extracció de la mucosa bucal

A continuació l'enllaç a la pràctica:

https://prezi.com/gn0t26texozd/extraccio-de-la-mucosa-bucal/

Comentaris (0)14-04-2016 17:33:57

Pràctica: Extracció i observació ADN

A continuació trobareu l'enllaç a la pràctica:

A continuació trobareu l'enllaç a la pràcticahttps://prezi.com/6coovlxkxozx/untitled-prezi/

Comentaris (0)14-04-2016 17:28:21

EXTRACCIÓ I OBSERVACIÓ D'ADN

Objectiu

Els alumnes de cultura científica varen realitzar una sèrie d'experiments per a poder extreure l'ADN d'uns pèssols mitjançant una serie de passos, tot per a poder observar-ho i analitzar-lo.

Material

• Bicarbonat sòdic

• Tub d’assaig

• Pipeta (per a l’alcohol)

• Embut i paper de filtre

• Proveta

• Vas de precipitats

• Pèsols

• Batedora

• Rentavaixelles

• Sal (NaCl)

• Aigua destil·lada

• Alcohol 96º

Procediment
Afegeix en un vas de precipitats els següents comonents (intenta que tot estigui molt fred posant els ingredients a la nevera o envoltats de gel):
- 120 ml d’aigua destil·lada (o mineral)
-1,5 g de sal de taula (1 cullerada petita)
- 5 g de bicarbonat sòdic (3 cullerades petites)
- 5 ml de detergent líquid (sabó escuraplats). (Afegir després d'haver mesclat tots els altre components).
També utilitzarem una dissolució de neteja de llentilles com a enzim, ja que ajuda a que les reaccions químiques passin més ràpid.
2. En un recipient prepara 200 grams de pèsols amb aigua destil·lada (o mineral) i tritura’ls utilitzant la batedora per a rompre els teixits, les cèl·lules i els nuclis. Cal estar el temps suficient per a obtenir una mescla homogènia.
Per a que l'experiment surti bé cal batre enérgicament per a rompre els nuclis, les membranes cel·lulars i els teixits.
L'ADN en el nucli de la cèl·lula està modelat, doblat i protegit per proteïnes. La dissolució de neteja de llentilles talla les proteïnes separant l'ADN.
Finalment amb un colador separa les restes sòlides del líquid (si tens temps pots fer un filtratge més fi utilitzant paper de filtre i un embut).
A continuació torna a filtrar la solució
retira uns 5 ml del brou molecular que has
obtingut
aboca’ls en un tub d’assaig nou
En aquest tub afegeix 10 ml d’alcohol refredat a 0ºC.
És important afegir l’alcohol molt poc a poc, deixant-lo caure amb suavitat per les parets del tub d’assaig.
Cal intentar que l’alcohol no es barregi amb el
filtrat formant una capa per sobre d’ell.
L'alcohol és menys dens que l'aigua, de manera que flota a la part superior. Degut a la formació de dues capes separades, tot el greix i proteïna que vam trencar en els dos primers passos i l'ADN es posicionen.
En aquest cas, la proteïna i el greix aniran al fons, que és la capa aquosa, on se senten més confortables, mentre que l'ADN prefereix la capa superior, l'alcohol.
5. Deixa reposar la preparació.
Observaràs que, en passar el temps, apareixeran en la capa d’alcohol uns fils blancs. Es
tracta de l’ADN dels pèsols.
L'ADN és una llarga i enganxosa molècula a la que li agrada formar grumolls.
Per què li vaig posar detergent?
El liquar separa les cèl·lules dels pèssols, però cada cèl·lula està envoltada per un sac (la membrana cel·lular). L'ADN es troba dins d'un segon sac (el nucli) dins de cada cèl·lula. Per veure l'ADN has de trencar aquests dos sacs. Això és el que fem amb el detergent.
Per què detergent? Com funciona el detergent?
Pensa per què fas servir sabó per rentar els trasts o les teves mans: per remoure el greix i el brut oi?
Les molècules del sabó i de greix estan fetes de dues parts:
El cap, a qui li agrada l'aigua.
Les cues, les quals odien l'aigua.
La molècules de greix i sabó s'organitzen estructuralment formant bombolles (esferes), les quals tenen els caps cap a fora (de manera que estiguin orientades cap a l'aigua) i les seves cues cap a dins per ocultar l'aigua. Quan el sabó entra en contacte amb el greix, la similitud de les seves estructures causa que es combinin formant una bola de greix sabonosa.
La membrana de les cèl·lules tenen dues capes de molècules de lípids (greix) amb proteïnes travessant. Quan el detergent entra en contacte amb la cèl·lula, captura els lípids i les proteïnes.
Per a què serveix la mica de sal que posem a la barreja? La sal en dissolució actua disminuint la solubilitat de les proteïnes, el que fa que precipitin i se separin més fàcilment de l'ADN.
Comentaris (0)02-02-2016 19:21:15

Edició video: Submarí Groc

Submarí groc:

https://youtu.be/0Gutf0hDweA

Luz Espinoza, Marta Ferrer, Miriam Costa

http://www.youtube.com/watch?v=TZGwPIiF45c

Comentaris (0)06-12-2015 23:58:09

Video Espets

Video original: Espets 002- Anémona Eivissa

Música: Space Oddity- David Bowie

https://youtu.be/7iA0_akiZuo

Comentaris (0)06-12-2015 23:44:37

DISSOLUCIÓ I DENSITAT DELS LÍPIDS

Els alumnes de cultura científica vàrem estar realitzant una sèrie d'experiments per a observar les diferents reaccions que es donen entre substàncies de diferents densitats, i entre aquestes diversos lípids.

Vàrem poder realitzar aquest experiment gràcies a una característica dels lípids: la seva insolubilitat amb aigua. Degut a aquest fenomen a l'agitar aquesta substància es formen petitíssimes gotetes que es divideixen, formant el que es coneix com a emulsió (té un aspecte lletós). Aquesta emulsió és transitòria ja que desapareix en repòs per l'agrupació de los gotetes de grassa en una capa que, per la seua menor densitat, es situa sobre l'aigua. Aquesta situació canvia quan les grasses es dissolen en dissolvents orgànics, com l'èter, cloroform, acetona... O quan es dissolen en altres líquids com l'alcohol.

Per a realitzar aquest experiment vàrem utilitzar:

MATERIAL

-5 tubs d'assaig

-Gradeta

-Varetes de vidre

-Vasos de precipitats

-Pipetes, embut o similar

-Aigua

-Acetona (en el nostre cas nafta (petroli hidrogenat pesat))

-Alcohol tenyit amb colorant (96º tenyit amb blau de metilè)

-Oli d'oliva

PASOS:

1r: Identificar cada tub d'assaig amb un número que correspondrà a cada una de les dissolucions.

2n: Afegir 2ml d'oli en els cinc tubs d'assaig.

3r: Centrar-nos en cadascuna de les dissolucions, seguint un ordre estricte on cada dissolució contindrà diferents soluts.

OBSERVACIONS I CONCLUSIONS

1r TUB: (2ml aigua i 2ml oli)

En aquesta prova vàrem comprovar que la densitat de l'aigua era major, fet que provocà la posició inferior al recipient d'aquesta.

2n TUB: (2ml oli i 2ml nafta)

En aquest cas la nafta i l'oli van mesclar-se, acció indivisible a simple vista. Observem una mescla homogènia.

3r TUB: (2ml alcohol (tenyit blau) i 2ml Oli)

En aquest cas l'oli s'ha posicionat a la part superior, degut a la densitat, menor que la de l'oli.

4t TUB: (2ml alcohol (blau metilè) 4ml aigua i 2ml oli)

En aquest experiment vàrem poder observar un curiós fet. L'aigua i l'alcohol es varen mesclar, i degut a una quantitat superior d'aigua que d'alcohol, aquesta dissolució va ocupar la part inferior del recipient, ja que la densitat era major.

5é TUB: (4ml alcohol (blau metilè), 2ml aigua i 2ml oli)

En aquesta prova, similar a l'anterior, vàrem intercanviar les quantitats d'alcohol i aigua. El resultat és clar; la densitat és menor degut a una major concentració d'alcohol que d'aigua a la dissolució. Arribats a aquest punt, la densitat de la dissolució és menor que la de l'oli.

Finalment hem pogut observar les diferents reaccions al mesclar dissolucions de diferent tipus. Per a finalitzar la nostra prova, vàrem agitar alguna de les nostres substàncies. Seguidament trobem els resultats:

En aquest cas s'ha format una bombolla d'aigua i alcohol, ja que aquesta no es mescla amb l'oli.

Després d'haver agitat l'oli, vam observar que la textura havia canviat i el color havia aclarit.

Comentaris (0)21-11-2015 21:46:27

Edició de video: espets

Edició de video:

https://www.youtube.com/watch?v=c5Wmu_0iygA

Comentaris (0)19-11-2015 16:59:40

RECONEIXEMENT DE GLÚCIDS

Durant diversos dies els alumnes de cultura científica van estar estudiant les diferentes formes de pipeteig, i per a experimentar amb elles recurriren a la pràctica de Fehling. L'objectiu d'aquesta prova consistia en reconèixer alguns glúcids pel seu caràcter reductor.

Gràcies a una de les propietats més destacades dels monosacàrids, el seu poder reductor, que es deu al grup carbonil (aldehid o cetona: C=O) de la seva molècula, els alumnes van poder realitzar l'experiment. El reactiu de Fehling es tindrà que preparar abans de realitzar la pràctica ja que consta de dos solucions separades que es mesclen en el moment d'utilitzar-les. La solució de Fehling A (blava) és de sulfat cúpric alcalí i la solució de Fehling B (incolora) és de tartrat sòdic-potàssic. En mesclar les dues solucions, es forma hidròxid cúpric de color blau intens. La glucosa és un glúcid monosacàrid i reacciona amb la prova de Fehling. El grup carbonil de la glucosa (-COH) s’oxidarà passant a àcid carboxílic (-COOH). El procés s’evidenciarà per un canvi de coloració on el color blau del reactiu de Fehling formarà un precipitat groc (òxid cuprós hidratat) i després passarà a ser de color vermell teula (òxid cuprós anhidre) en continuar l'ebullició. En canvi el midó és un glúcid polisacàrid i no reacciona amb la prova de Fehling (si amb la prova del Lugol que van fer els alumnes fa uns dies). Així doncs, el midó no s’oxida pel Fehling i per tant no observarem canvi de color de blau a vermell en la reacció química.


Per a poder realitzar aquesta prova els estudiants van utilitzar:

MATERIAL

·Gradeta amb 2 tubs d'assaig (seran per la solució de glucosa i la de midó)

·Aigua (300ml A+ 300ml B)

Rotuladors per escriure sobre vidre

1 pinces de fusta

Bec de Bunsen + encenedor

Reactiu de Fehling A i B (60ml A + 60ml B)

Pipetes (una pel reactiu Fehling A i un altra pel Fehling B i una tercera per a la solució final de Fehling)

Solució de glucosa: 9,16g

•Solució de midó: 9.4g


PROCEDIMENT

  1. Per a tota la classe, en dos vasos de precipitats es prepararan les dissolucions problema: una dissolució amb glucosa i una amb midó. Anota les quantitats d’aigua, midó i glucosa de cada dissolució.

  2. Amb els rotuladors marcaran els tubs d’assaig amb números 1 (solució de midó) i 2 (solució de glucosa)

  3. En el tub d’assaig número 1 afegeix 3 ml de la solució de midó i en el tub 2 afegeix 3 ml de la solució de glucosa.

  4. A continuació afegeix a cada tub 2 ml. de la solució de Fehling.

  5. Escalfa cada tub d’assaig fins l’ebullició seguint les recomanacions de seguretat. Controla l’ebullició del contingut del tub d’assaig perquè no surti i utiliza les ulleres protectores.

  6. Observa i anota els resultats.

Resultats 1. Omple la taula amb els resultats de les proves (positiu o negatiu).

FEHLING (-/+)
TUB ASSAIG 1 MIDÓ -
TUB ASSAIG 2 GLUCOSA +

Finalment els alumnes van esbrinar les diferents reaccions. La glucosa va reaccionar canviant a color vermell, mentre que el midó es va mantindre inalterable. El midó donarà negatiu perquè, encara que és un polisacàrid fet per la unió de multitud de glucoses aquestes han perdut el poder reductor per estar enllaçades entre elles. Si aconseguim (per exemple amb un enzim de la saliva) rompre el midó en les glucoses que el formen, si que donaria Fehling positiu.

ALTRES ELEMENTS

Coca-Cola zero En aquest cas la prova de Fehling no reaccionaria positivament amb la beguda, ja que aquesta no conté glucosa.

Sacarina

Patata amb aigua No reaccionaria amb aquest amescla ja que cap dels elements contenen glucosa.

Coca-Cola Reaccionaria ja que aquesta conté un gran percentatge de sucres.

Finalment trobareu un video on podreu observar pas a pas com fer l'experiment:

https://www.youtube.com/watch?v=nDglRuHBTkw

Comentaris (1)01-11-2015 12:17:18